Playing via Spotify Playing via YouTube
Skip to YouTube video

Loading player…

Scrobble from Spotify?

Connect your Spotify account to your Last.fm account and scrobble everything you listen to, from any Spotify app on any device or platform.

Connect to Spotify

Dismiss

A new version of Last.fm is available, to keep everything running smoothly, please reload the site.

Amb l'esperança entre les dents - Lyrics

Som el sol que despertava
al pati d'aquella escola,
samarretes esguerrades,
tiradors a les butxaques.

Érem innocents i dèbils
però ja no tan ingenus,
tu pintaves estelades,
jo et besava d'amagades.

Som la fúria que arrasava
amb la nostra adolescència,
unes festes populars
altaveus al descampat.

Batallant entre mil cossos
com feres ingovernables,
tu em cantaves a l'orella
jo et desitjava sencera.

Som l'amor que construíem
entre llargues assemblees,
un casal destartalat,
un pòster d'encaputxats.

Vèncer la nostra feblesa
desafiant la prudència,
tu assenyalaves tempestes,
jo desplegava les veles.

Som la lluna que assaltàvem
a les nostres matinades,
amagats a les teulades
de la nostra vida en flames.

Estimant-nos a glopades
de poemes i cerveses,
tu recitaves Kortatu jo el
Llibre de meravelles.

Som la llavor que creix sota els estels,
la terra humida les arrels,
el vent la pluja i la memòria que perdura.

Som la gent que no es rendeix,
fràgils humils supervivents,
tota una vida a la deriva,
amb l'esperança entre les dents.

Som les nits de cara al sostre,
d'habitacions a les fosques,
aïllats en blocs de pisos,
entre frustracions i bronques.

Escrivint a les palpentes
missatges a les finestres,
tu espantaves velles ombres
jo m'ocupava dels monstres.

Som albades que encobrien
fugides improvisades,
dormir-nos a l'autobús
despertar només amb tu.

Una cala a la Marina,
una lluna clandestina,
tu encaraves les onades,
jo nedava a la deriva.

Som el buit de quan tornàvem
a les guerres quotidianes
jurant-nos que trencaríem
amb les gàbies on vivíem.

Currar de qualsevol cosa,
ser nosaltres la revolta,
tu devoraves mil vides,
jo em llepava les ferides.

Som els anys que compartírem
i els camins que ens separaren,
retrobar-nos per sorpresa
als carrers de la infantesa.

Besar l'antiga alegria,
riure fins que es fa de dia,
tu em recordes com m'estimes,
jo que junts som invencibles.

Som la llavor que creix sota els estels,
la terra humida les arrels,
el vent la pluja i la memòria que perdura.

Som la gent que no es rendeix,
fràgils humils supervivents,
tota una vida a la deriva,
amb l'esperança entre les dents.

Som la llavor que creix sota els estels,
la terra humida les arrels,
el vent la pluja i la memòria que perdura.

Som la gent que no es rendeix,
fràgils humils supervivents,
tota una vida a la deriva,
amb l'esperança entre les dents.

Don't want to see ads? Subscribe now

API Calls